Abu-Hàmid al-Ghazalí

Abu-Hàmid al-Ghazalí,azālī» }} conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com limam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (; ; ) (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund. Eixit de l'escola xafiïta, els seus treballs van permetre per primer cop que el sunnisme acceptés el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment la introducció de la lògica i la sil·logística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques.

Al-Ghazalí va tenir una formació filosòfica molt completa; va escriure un assaig intentant resumir el pensament dels grans filòsofs musulmans (al-Kindí, Rhazès, al-Farabí, Avicena…). Decebut en la seva recerca d'una veritat filosòfica final, s'orienta cap a un misticisme profund negant tota veritat als filòsofs i acusant-los d'infidelitat. En la seva obra ''Tahāfut al-falāsifa'' (''La incoherència dels filòsofs'') (1095), mostra, pel mateix mètode dels filòsofs, que domina pels seus estudis, que els filòsofs no porten més que a errors, condemnables ja que contradiuen la revelació. La crítica apunta principalment a l'aristotelisme d'Ibn Sina. Un segle més tard, encara serà criticat per Ibn Rouchd Averroes. Proporcionat per Wikipedia