Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (), conegut com a Ibn Khaldun () (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

És considerat un dels fundadors de la historiografia moderna i també de la sociologia i l'economia. La seva obra principal es coneix com a ''Muqàddima'' (, ‘Prolegòmens') i, en realitat, és la introducció a una altra obra més àmplia coneguda com a ''Kitab al-ibar'' o ''Llibre de l'evidència, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis'', que és una història universal amb una especial atenció a la dels nòmades amazics i la seva relació amb la vida urbana.

En l'aspecte sociològic, és remarcable com descriu el procés que porta al sedentarisme de les poblacions impetuoses nòmades i que, una vegada ocorregut, perden, amb el pas del temps, aquest caràcter, i l'observació que el procés es va repetint de manera cíclica amb altres nòmades atrets per la vida urbana.

Ibn Khaldun constata la crisi i el canvi, i en busca una explicació racional dins de l'aristotelisme i la seva classificació de les coses basada en l'existència de característiques comunes i l'aplica a l'estudi de la civilització humana.

En el camp econòmic, analitza la dinàmica dels mercats i els conceptes de població, preu, benefici i formació del capital. Proporcionat per Wikipedia